El jazz va entrar a Catalunya com a música de ball. A principis del s. XX, a les escoles de ball ,anomenades dancing, triomfaven el ragtime, el cakewalk, el foxtrot i el xarleston. Les orquestres de jazz catalanes que tocaven aquests balls incorporaven nous instruments com els saxofons i el jazz ban, que és com s’anomenava la bateria.
Durant els anys trenta algunes big bands americanes van incloure l’Estat espanyol a les seves gires europees. La seva visita va permetre que els músics i el públic català escoltessin autèntic jazz orquestral tocat en directe, que va resultar ser bastant diferent del “jazz” que tocaven les orquestres d’aquí. Alguns músics d’aquestes big bands, reunits en petits grups, també van donar a conèixer el jazz més improvisat i proper al blues, anomenat hot jazz. Una fita important en la història del jazz a català és la fundació del Hot Club de Barcelona l’any 1934.
Després de la Guerra Civil de 1936-1939, la dictadura franquista es va mostrar totalment contrària al jazz, i va donar ordre de censors que reprimissin qualsevol manifestació pública d’aquest estil. Però malgrat els entrebancs posats pel règim, l’ambient jazzístic català va ressorgir de les seves cendres. Es van reprendre les visites de músics americans, que van portar novetats com el be-bop.
Durant els anys trenta algunes big bands americanes van incloure l’Estat espanyol a les seves gires europees. La seva visita va permetre que els músics i el públic català escoltessin autèntic jazz orquestral tocat en directe, que va resultar ser bastant diferent del “jazz” que tocaven les orquestres d’aquí. Alguns músics d’aquestes big bands, reunits en petits grups, també van donar a conèixer el jazz més improvisat i proper al blues, anomenat hot jazz. Una fita important en la història del jazz a català és la fundació del Hot Club de Barcelona l’any 1934.
Després de la Guerra Civil de 1936-1939, la dictadura franquista es va mostrar totalment contrària al jazz, i va donar ordre de censors que reprimissin qualsevol manifestació pública d’aquest estil. Però malgrat els entrebancs posats pel règim, l’ambient jazzístic català va ressorgir de les seves cendres. Es van reprendre les visites de músics americans, que van portar novetats com el be-bop.